L’Organització Mundial de la Salut recomana que els menors d’1 any no consumeixin res de pantalles i, fins als 5 anys, cap infant hauria de passar més d’una hora veient continguts en un dispositiu. I és que els nens i nenes han de tenir temps per aprendre i desenvolupar-se a partir del joc actiu i el moviment i, de mica en mica, anar descobrint que mitjançant les eines digitals es pot descobrir el món.
🔄 Quins canvis podem realitzar per a fomentar que els més petits passin les estones d’oci fent activitats d’exploració, manipulació i expressió, en què tots els seus sentits hi estiguin involucrats?
💡 Aquí teniu algunes idees:
🧩 Quan arribem a casa de l’escola, prioritzar jugar amb els germans, jugar amb joguines tradicionals que puguin manipular, jocs de taula en família, construccions, joc simbòlic, cotxes, cuinar, fer manualitats, ballar, tocar un instrument…
🍽 A l’hora de sopar, fer-ho tota la família junta i sense dispositius a la taula o amb la televisió encesa. Podem parlar de com ha anat el dia, de què farem l’endemà…
😴Anar a dormir d’hora i acabar el dia explicant un conte o inventant-se alguna història entre tots.
📱En moments puntuals podem deixar una estona per a què mirin algun episodi o cançó a la tablet o a la televisió, per exemple just abans de sopar o després de la dutxa.
Per què és important no exposar als infants a les pantalles?
Actualment els infants de 3 a 6 anys viuen envoltats de molts dispositius digitals. Per a ells, les tecnologies digitals són eines d’ús habitual que els resulten molt motivadores, per això, és important que n’aprenguin a fer un ús apropiat. S’ha de procurar que no en facin una exposició massa freqüent, els experts recomanen introduir les tecnologies de manera gradual en aquesta etapa fins a un màxim d’una hora diària. En qualsevol cas, cal que ho facin sempre sota supervisió i se’ls acompanyi en el procés d’aprendre a utilitzar-les, insistint que a més de per jugar-hi i entretenir-s’hi, poden utilitzar-les per aprendre.
No oblidem que, amb un bon ús, aquestes tecnologies poden aportar molts beneficis als infants i joves. Per exemple, els permeten obtenir informació de manera immediata, poden ampliar i elaborar coneixements amb més facilitat, es poden relacionar amb altres persones sense sortir de casa, fins i tot amb gent d’altres països o també els permet desenvolupar capacitats intel·lectuals.
En aquest sentit, les tecnologies digitals estan obrint camí a noves maneres d’accedir a la informació. Permeten fer activitats relacionades amb habilitats cognitives, com la memòria, l’associació d’idees o l’atenció i també altres activitats relacionades amb la introducció a la lectura i esriptura, les matemàtiques, la música, l’expressió plàstica, etc.
Però compte, perquè com hem dit abans, no tot és positiu. És important ser conscient que sense un mínim control, els dispositius com la televisió, els mòbils o les tablets poden crear dependència i aïllar de l’entorn, per tant, pot fer augmentar encara més el sedentarisme. També s’ha de vigilar que les noves tecnologies permeten tenir accés a molt contingut diferent i és fàcil que els infants puguin arribar a accedir a continguts no adequats a la seva edat i, molt important, que persones que no coneixen es posin en contacte amb ells fins a arribar a l’extrem de poder ser víctimes de ciberassetjament.
Però, i l’escola? Quin paper juga en aquesta revolució teconològica? Educar amb tecnologia és una opció i educar en l’ús d’aquesta tecnologia n’és una altra. Una tercera alternativa passa per evitar completament qualsevol dispositiu i pantalla, almenys, durant els primers anys del desenvolupament dels infants.
El bressol de la tecnologia i la innovació occidental, Silicon Valley, està vivint una revolució cultural que, entre altres coses, aposta paradoxalment per una educació per als nens i les nenes lluny de les pantalles.
És molt cridaner descobrir que les persones que pensen, dissenyen, construeixen i distribueixen la tecnologia omnipresent que ens acompanya durant gran part del dia, des que ens llevem fins que ens posem dins el llit, s’esforcen per evitar que els seus fills passin massa hores utilitzant les seves pròpies creacions.
Veient tantes maneres de fer i educar, què és millor? Eduquem i farcim les escoles de tecnologia per preparar els nens i nenes pel futur, o millor els protegim dels efectes perjudicials d’estar enganxats a les pantalles?
Cal trobar-hi un equilibri, perquè mentre uns privilegiats es poden permetre una educació que torna a les arrels més analògiques, a molts altres se’ls requereix estar constantment disponibles, pendents de telèfons, correus i zooms. De la conciliació familiar, amb els pares treballant, se n’encarrega una pantalla que manté els fills entretinguts, tranquils i quiets.
Com deia el doctor en aquella mítica sèrie de TV3 anomenada Dinamita, reflexionem-hi, si us plau.
paraulademestra.com 